L’inexistent sistema o model de seguretat, que ancora el Cos de Mossos d’Esquadra a una realitat de finals del segle passat, els problemes estructurals de dèficit de plantilla, l’ostracisme al que estan sotmeses les unitats de seguretat ciutadana, la discriminació en el tracte -en relació a altres cossos especials de la Generalitat- i la constant pèrdua de condicions laborals, entre d’altres, estan provocant en el col·lectiu evidents símptomes de desmotivació.

Recentment es va aprovar la normativa que possibilita als diferents cossos de Policia Local jubilar-se anticipadament.  Això està provocant i provocarà, durant els propers anys, que els diferents Ajuntaments del nostre entorn convoquin els llocs de treball que aquestes jubilacions anticipades deixin vacants. El nombre encara és incert, però podem suposar que serà considerable. El que en un principi es preveia que seria un problema important per als ajuntaments: reduccions sobtades i importants de plantilla amb molta experiència acumulada i incorporació de persones que s’han de formar (amb els costos econòmics i temporals que això comporta), sembla que al final no ho serà tant. Se’n farà càrrec la Generalitat de Catalunya.

El nombre de membres del Cos de Mossos que s’estan informant i preparant per opositar als diferents cossos de Policia Local és alarmant. La pèrdua d’efectius que possiblement hagi de suportar la PGME en el propers anys pot provocar que aquest cos de Policia arrossegui un dèficit estructural durant molt de temps, el que incrementarà encara més el problema. Als ajuntaments ja els hi estarà bé aquesta transferència de capital humà: el coneixement acumulat, la formació i la motivació dels nous opositors té un valor afegit incalculable; per a la Generalitat, tant quantitativa com qualitativament les conseqüències seran desastroses: marxaran, amb molta probabilitat, els millors.

Però lluny de solucionar el problema, estan abonant el camp de la discòrdia i la desmotivació. El que sembla impossible per al Cos de Mossos és una realitat per a altres col·lectius. A tall d’exemple podem pensar en la jubilació anticipada dels policies locals, l’augment salarial que han obtingut les forces i cossos de seguretat de l’Estat  i ara l’acord que s’està negociant entre el Departament d’Interior i el Cos de Bombers pot ser la metxa que ho acabi d’incendiar tot. Quan els Mossos encara no han assolit l’equiparació amb el sou de bombers pactada i compromesa l’any 2008, aquests estan negociant un augment salarial que els col·locarà 2.000 euros per sobre dels primers.

El Govern de la Generalitat fa tard, molt tard. Han situat al Cos de Mossos a la vora del precipici. i continuar amb la mateixa política ens farà caure a l’abisme. Els indicadors són clars, seria convenient que a la major brevetat possible convoquessin als diferents actors socials per arribar a acords que minimitzin el problema.